IMPARABLES !!!!!!
Hem fet el CIM del "mític" Puigmal.
Sortida de les que fan ambient de club, amb un gran desnivell acumulat positiu amb pocs quilòmetres i 11 valents que s’atreveixen a fer una sortida en ple Juliol de tot el dia.
Puntualment sortim de Vilobí a les 6:30 del matí amb les bicicletes carregades al cotxe, per emprendre direcció a Planoles. Allà arribem just després de 1:15 d’haver sortit de Vilobí.
Descarreguem bicicletes, mengem alguna coseta, ens empolainem una mica, foto de rigor i a pedalar que encara no fa gaire calor.
Només de sortir del pàrquing, ja veiem de que anirà el dia, pujar, pujar, pujar i pujar durant molta estona.
Agafem un corriol per dintre el bosc, només de sortir de Planoles agafem direcció Dòrria per un corriol maco, amb algun que altre precipici, on si falla l’atenció podem prendre mal, travessem un sal d’aigua espectacular, per l’aigua que baixa en les dates que estem, i arribem a Dòrria.
A Dòrria agafem pista i continuem pujant amb l’ajuda del GPS que ens va guiant.
Hem fet el CIM del "mític" Puigmal.
Sortida de les que fan ambient de club, amb un gran desnivell acumulat positiu amb pocs quilòmetres i 11 valents que s’atreveixen a fer una sortida en ple Juliol de tot el dia.
Puntualment sortim de Vilobí a les 6:30 del matí amb les bicicletes carregades al cotxe, per emprendre direcció a Planoles. Allà arribem just després de 1:15 d’haver sortit de Vilobí.
Descarreguem bicicletes, mengem alguna coseta, ens empolainem una mica, foto de rigor i a pedalar que encara no fa gaire calor.
Només de sortir del pàrquing, ja veiem de que anirà el dia, pujar, pujar, pujar i pujar durant molta estona.
Agafem un corriol per dintre el bosc, només de sortir de Planoles agafem direcció Dòrria per un corriol maco, amb algun que altre precipici, on si falla l’atenció podem prendre mal, travessem un sal d’aigua espectacular, per l’aigua que baixa en les dates que estem, i arribem a Dòrria.
A Dòrria agafem pista i continuem pujant amb l’ajuda del GPS que ens va guiant.
Parem a fer una petita queixalada per reprendre forces per començar a encarar la part més dura del recorregut.
Enllacem pujades dures, o molt dures, alguna fins i tot a peu, amb carenes que van de muntanya a muntanya, per anar-nos acostant al peu del Puigmal.
Just abans de començar a “escalar” el Puigmal, passem per el remuntador més alt de l’estació d’esquí Puigmal 2600, això ens avisa que només ens queden 300 metres de desnivell per aconseguir l’objectiu. Arribem a l’última part dura del recorregut que s’ha de fer a peu, i ens trobem a molts caminadors, que ens avisen que amb 35minuts caminant (impossible a sobre la bici) aconseguirem el pic.
Carreguem les bicis a coll i amunt fins arribar al cim.
Espectacular les vistes, l’eufòria, la pau, la tranquil•litat que es viu a la part alta de la muntanya (amb el permís del vent), i el saber que gairebé tot el nostre voltant està a per sota dels nostres peus.
Mengem alguna cosa, fotos de rigor i cap avall, primer carregant les bicis i després a cavall, amb un descens ràpid i amb molts de corriols, algun d’ells tècnics.
Tornem a ser a Planoles, contents del que em aconseguit, i per celebrar-ho, cap al bar del pàrquing de Planoles a celebrar-ho, tot veient els últims quilòmetres del Tour fent la cervesa, que ens la em ven merescuda.