Avui que havía de fer bo, després de tanta pluja, tocaba anar a prop de mar.La marxa de Roses, ideal. Uns paisatges impressionants.
Hem pujat fins a dalt del turó que hi ha entre Roses i Cadaqués. Hi ha hagut habituallament a cala Montjoi, a prop del Bulli, a on ens han preparat un vermout esferificat d'ostres i cava amb fumet de farigola i remenat de platen liofilitzat. molt bo tot.
Llavors hem fet bones trialeres i hem pujat fins a prop del Paní. Al final una pujada dura i una trialera collonuda.
Els de Club Ciclista de Roses s'ho han currat bé i la marxa un 10. Felicitacions !
Els tres campanars hem fet un temps diguem-ne correcte, pero s'ha de tenir en compte que hem tingut punxada de roda. Llavors hem remuntat moltes posicions i hem arribat amb un meritori 3h25' que no esta malament per 40km i 1100m de desnivell acumulat.
.
La resta de fotos:
http://www.bubbleshare.com/album/581036/overview
i també
http://www.clubciclistaroses.blogspot.com/
Anunci als integrants del nostre Club
--------------------------------------------
Els dos participants d'avui hem decidit el seguent:
Repetirem la sortida tots plegats (ara ja en sabem el camí) . Es fa en un matí i al final anirem a fer una peixetada a Roses (a en Joan R. ja li agradará, sobretot el final). Ja ho hem encarregat, només queda decidir el día. Ja en parlarem .
Per acabar la crònica, i com la vista del Canigó nevat es una meravella, us deixo amb una part del poema Canigó d'en Jacint Verdaguer:
La resta de fotos:
http://www.bubbleshare.com/album/581036/overview
i també
http://www.clubciclistaroses.blogspot.com/
Anunci als integrants del nostre Club
--------------------------------------------
Els dos participants d'avui hem decidit el seguent:
Repetirem la sortida tots plegats (ara ja en sabem el camí) . Es fa en un matí i al final anirem a fer una peixetada a Roses (a en Joan R. ja li agradará, sobretot el final). Ja ho hem encarregat, només queda decidir el día. Ja en parlarem .
Per acabar la crònica, i com la vista del Canigó nevat es una meravella, us deixo amb una part del poema Canigó d'en Jacint Verdaguer:
Lo Canigó es una magnolia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la voltan,
per papallons los cisnes y les áligues.
Forman son cálzer escarides serres
que plateja l'hivern y l'estiu daura,
grandiós beyre hont beu olors l'estrella,
los ayres rellentor, los núvols aygua.
Les boscuries de pins son sos barbiços,
los Estanyols ses gotes de rosada,
y es son pistil aqueix palau aurífich,
somni d'aloja que del cel devalla.
................................................................