El repte d'en Ramonet

REPTE SANT FELIU DE GUIXOLS A OLOT PER CARRILET

Després d’haver estat dos mesos parat des del 14 de febrer, cursa copa la selva de Riudarenes a causa de la lesió del genoll, que al principi em deien que era tendinitis i finalment després d'haver passat per diferents metges i dir-me que millor que deixes de competir, un metge d'esportistes em va dir que el que tinc es condropatia rotuliana i que podria tornar a competir.
Ara em queden unes dos sessions, però no puc aguantar-me d'agafar la bici i la setmana passada després de varis intents fallits, vaig poder fer uns 60km amb carretera amb en Karru i en Xevi.
Aquesta setmana tenia moltes ganes de tornar-hi i al veure la gent que es reuneix al bar la plaça per anar a fer el vol amb la btt i jo treballant em varen entrar ganes d'emborratxar-me de bicicleta.
Com la fisioterapeuta em va dir que rodés, doncs vaig decidir no anar a Montsoriu i anar pel meu conte.
Des de l'any passat que tenia un repte en ment que era fer el carrilet des de Sant Feliu de Guíxols fins a Olot, però l’idea principal era marxar de casa amb bicicleta anar fins a Cassà agafar el carrilet baixar fins a Sant Feliu de Guíxols i pujar fins a Olot i tornar a baixar fins a Cassà deixar el carrilet i tornar a casa, però no va ser possible!!!
Diumenge 11-04-2010 a tres quarts de vuit vaig agafar la bici i vaig fer camí cap a Cassà, allà vaig agafar el carrilet i vaig anar fins a Sant Feliu de Guíxols on vaig fer una foto i vaig pujar fins el restaurant, el carril de Llagostera on vaig esmorzar, per cert i vaig trobar en Gil, i em va acompanyar mentre esmorzava i em va estirar fins el trencant de Cassà (jo anava a rebuf). Després vaig seguir fent camí on em va costar travessar Girona (es fa llarg), després anar menjant alguna barreta fins que vaig arribar a Anglès, allà em vaig parar i vaig menjar-me un entrepà, plàtan i grana seca per agafar forces, perquè començava la pujada, se’m va fer molt feixuc i feia molta calor, vaig haver de parar a Sant Feliu de Pallerols a prendre aire i assentar-me perquè em rodava el cap. Allà vaig preguntar i em van dir que quedaven 27km. Em pensava que no hi arribaria, però vaig agafar forces i amb dos collons em vaig presentar a Olot. Un cop allà vaig fer una foto i de tornada cap a casa, però a la Vall d'en Bas no podia amb la meva ànima, per això vaig decidir no fer mes el burru i vaig trucar i em varen venir a buscar a Amer, fins allà vaig anar baixant amb bici i ja eren les 18:00. Total vaig fer 167,97km. Amb la bici rodant 7:52:18 sense contar els ratos parats (es molt dur), ara tinc el genoll una mica inflat però no em fa mal, suposo que la fisio em dirà que estic boig, però ella em va dir que rodés, doncs es el que vaig fer!!!!
Ara que tinc la possibilitat d'escriure aquí al blog, volia agrair al club per la seva paciència i el seu suport amb la meva lesió, espero entrenar i estar a l'altura d'aquest club, que es més que un club!!!