L’aventura / excursió d’en
Ramonet i d’en Carru per veure la UCI Mountain Bike World Cup 2013 a Vallnord
(Andorra):
Divendres 26/07/2013: Sortida a les 7:00h mes o menys puntual. Direcció Salitja, començem el primer portet del dia Mas Llunès, agafem direcció Bonmatí i encarem el segon portet del dia Les Serres, continuem direcció al tercer portet del dia Les Encíes. Un cop arribat a les Planes agafem la carretera d’Olot, un cop arribat a Olot agafem la carretera del Coll de Coubet i Coll de Cannes i així encarem el primer port amb cara i ulls del dia. Continuem fins a Vallfogona i acabem de baixar fins a Ripoll. Ja portem 100km a les cames amb 3:30h. Ens preguntem si anem massa ràpids per la ruta que encara ens queda; però ens trobem bé. Parem a esmorzar, fem un mini i una coca cola, emplenem els bidons i continuem amb la ruta prevista. Anem fins a Campdevànol i agafem una carretera secundària que no deixarem fins arribar a la Seu d’Urgell. Enmig d’aquesta carretera secundària passem per: La collada de Montverdor, i el seu Coll de la Merolla, arribem a la Pobla de Lillet i encarem la carretera que en portarà a Guardiola de Berguedà. Anem a buscar el port de Maçaners, on a mitja pujada parem a una font a emplenar bidons. Un cop coronat Maçaners fem càlculs d’on parar a dinar i mentrestant menjem una barreta; no podem deixar de mirar l’impressionant Pedraforca que el tenim just al davant. Decidim continuar i fem el Coll de Trapa, continuem fins a parar a dinar a Gòsol. Dinem uns “macarrons de la mama”, uns pinxos amb patates i una crema catalana. Continuem amb la ruta prevista però claríssimament ens em equivocat i em dinat massa ... just desprès de dinar i fer el primer quilòmetre ens trobem amb les rampes mes dures del Coll de la Josa, coronem com podem i baixem per encarar l’últim port d’entitat que farem durant el dia d’avui ... Coll de Trava. Anem pujant, no parem de mirar l’altimetria que ens marca el GPS i sempre pensem que ja estem a punt de coronar però no ... baixada i altre cop a pujar, així fins a 3 vegades. Un cop coronat Coll de Trava encarem la baixada fins a la Seu d’Urgell per una carretera en força mal estat, la única que em trobat en mal estat en tota la ruta d’avui. Un cop arribem a la Seu d’Urgell parem a una benzinera a fer una Coca Cola i emplenar bidons. Encarem la carretera que ens porta a la frontera Andorrana a un bon ritme tot i la pallissa que portem i que la carretera no para de picar cap a amunt. Arribem a l’hotel, amb uns 240km a les cames. Fem el checking però tornem a agafar les bicis per anar a fer un tom per Andorra la Vella, comprovem que estàn de Festa Major i decidim parar a una terrassa a fer unes cervesetes.
Dissabte 27/07/2013: Anem a
veure els Pro’s de MTB XO, quedem bocabadats del que arriben a corre aquestes
bèsties. Aprofitem i ens fem fotos amb la majoria de corredors que no ens posen
cap pega.
Diumenge 28/07/2013: Sortim a
les 9:00 puntuals desde la porta de l’hotel per encarar la tornada cap a casa. Agafem
la carretera d’Envalira per coronar un dels ports asfaltat mes alt del Pirineu.
Només de començar tenim el primer contratemps ... se’n posa a ploure. Parem,
ens posem el paravents i decidim continuar amb la tornada, ja que no tenim cap
alternativa que tornar pedalant fins a casa. Encarem els últims quilòmetres amb
una forta pluja i una gran davallada de la temperatura. Coronem a 2408m amb uns
10 graus aproximadament, molt molls i amb força fred, però tot i així decidim
baixar per no agafar mes fred. Encarem la carretera amb direcció al Col de
Porte Puymorens, fem el seu corresponent portet fins als 1915m, encarem la
baixada fins a Bourge-Madame amb un vent en contra molt molest, això si ...
motivats perquè no ens paren d’adelantar furgonetes i camions dels equips
professionals de MTB. Arribem a Puigcerdà on decidim fer una parada per
esmorzar. Un cop esmorzats anem a fer la Collada de Tosses, comencem a pujar i
notem molt bones sensacions, pujem a un bon ritme, en Carru, es queda sense
baterial al GPS i deicideix treure’s el sensor de les pulsacions i posar-ho a
la butxaca del mallot. Coronem la Collada de Tosses a 1800m i un cop a dalt
decidim per on tornar. En Ramonet no havia fet mai el Coll de la Creueta i
decidim tornar per allà. Anem gairebé fins a la Molina per agafar la carretera
del Coll de la Creueta, just en el moment en que en Carru rep una trucada i
treu el mòbil de la butxaca per atendre la trucada sense deixar de pedalar.
Continuem i coronem el Coll de la Creueta un cop coronats en Carru se’n adona
que ha perdut el sensor de les pulsacions al rebre la trucada ... en un moment
de desconcert, decidim tornar enrere a veure si el trobem i tornem a baixar
fins a la Molina, comprovem que l’hem perdut definitivament i continuem amb la
idea de tornar per el Coll de la Creueta ... o sigui a tornar-lo a pujar. Un
cop coronat fem una llarga baixada fins a la Pobla de Lillet. Un cop a la Pobla
de Lillet ja sabem el que ens queda fins a casa i quedem sorpresos de la
quantitat de quilòmetres que ens acabaran sortint. Tot i així moral ben amunt i
continuem pedalant a una gran velocitat de creuer. Encarem la Collada de
Montverdor i el seu corresponent Coll de la Merolla. Un cop coronat baixada
fins a Gombrèn i Campdevànol. A Campdevànol decidim continuar fins a Ripoll i
parar a dinar. Parem a dinar, és molt tard i decidim anar al Restaurant “Els
Amigos” on altres vegades em parat i preguntem si ens donen de dinar ja que son
les 16:00h. En diuen que si però no podem triar gaire, en Carru creu que no
hauríem de dinar gaire, tot i així es deixa enganyar per els cambrers i tots
dos dinem el mateix ... un canelons, vedella amb bolets, un magnum i un cafè i
carretera per encarar la recta final de la ruta. Només de sortir del Restaurant
ja tenim clar que ens em equivocat claríssimament amb el menú ... la forta
calor i la gran quantitat de menjar ingerit ens fan passar una mala jugada als
primers quilòmetres del Coll de Cannes i Coll de Coubet. Tots dos anem amb un
fort malestar a la panxa, tot i així no parem de pedalar fins a coronar. Un cop
coronats baixada fins a Olot. Un cop arribats a Olot ja ens veiem salvats,
baixem fins a Sant Feliu de Pallerols on parem a fer la Coca Cola a veure si
solucionem el problema del malestar de la panxa. Ens senta a les mil
meravelles. Continuem baixant fins les Planes d’Hostoles, trenquem a l’esquerra
i anem a fer Les Encíes, continuem baixant fins al trencant de Les Serres. Comencem
a pujar i en Ramonet te unes molt bones sensacions i marca un fortíssim ritme i
en Carru a roda com pot. Així aconseguim fer els 10km de Les Serres com si res.
Arribem a Bonmatí ja encarem la última pujadeta del dia ... el Mas Llunès. Un
cop coronat el Mas Llunès ja ens sentim com a casa i només queda acabar de fer
els últims metres per arribar a casa, això si ... tots els nostres pronòstics
es compleixen ... arribem amb més de 270km.
