Com diu la dita, el blat al sac i ben lligat.
Vilobí-Andorra, ja està fet, ara anem per un altre.
El nivell del Club es tan alt i ens veiem tan valents que es comencen a sentir coses impensables fins fa poc.
Per exemple ahir al vespre a l'hotel amb una cervesa a la mà, n'hi havia que proposaven de fer, Vilobí-Tourmalet, Vilobí-l'Alpe d'Houez, etc, al cap i a la fi con sempre diem, des del sofà es veu tot planer però quan hi ets pel mig, ostres, la cosa ja es ben diferent.
Crònica:
Han estat 215 Km i 11 h amb les parades incloses.
Vàrem sortir de Vilobí a les 6 de pagès (1/4 de 7 tocats) amb llum. En Xevi-B a tope només de sortir i tots al darrera. A Anglès la primera punxada, el grup es disgrega, el club es trenca, cadascú al seu ritme, una altre punxada, mes disgregació, la cosa pinta malament.
Arribem a les Preses i en Santi ja ens esperava, ens reagrupem menys en Ramonet que es passa de frenada i ha de parar passat Olot i tornar (té 20 Km de més). Esmorzem, sense estrés.
Continuem cap a Vallfogona, la pujada afoga a alguns, no tots, en Jordi-G no ha de posar ni el plat petit.
La baixada a Ripoll tope guay, en Xevi-R rebenta, tornem-hi, pero arribem a Ribes a les 12h i ens agrupem de nou.
Ara ja estem ben aposentats i el cos al seu lloc, portem 100 Km i hem de pujar la Collada.
En Joan-R ens ha fet avituallaments perfectes, no ha faltat res, aquarius, plàtans, grana seca, reflex...., un crak, sense ell no hauríem arribat.
Sortim cap a la Collada, pim pam pim pam, dos-tres grups, es va fent, anècdotes, xerrar un xic, passar-s'ho bé es el que compta. Si a Planoles aixeques la vista veus el tros que et queda i et quedes glaçat, però segons diu en Jordi-G " es fa bé".
Pim pam pim pam, uns a punt de plorar del mal que fa el "bottom" al posar-lo al damunt del sient, però sempre endavant.
Al final de la Collada en Jordi-F en troba un que porta una Specialized Tarmac,
Diàleg: què van bé aquestes bicis ?, si si l'he de portar frenada perque s'envala massa i no la puc controlar, d'on veniu ?, de l'Aeroport, ja són 120 Km i anem a Andorra, ostres doncs si no hi esteu acostumats, el cul us farà mal, doncs quins ànims ....., ara bé un cop a la Molina tot és baixada. (pot ser aquest cop tindra raó en Jordi-G que té el sentit de l'horitzontalitat un xic al revés, de vegades)
A la Molina, parada i fonda per dinar, són 2/4 de tres i un bon plat de espaguetis i una gerra fan miracles. Dinem a fora, sol, conversa, no es pot demanar més.
Ara sí som un Club, tots junts i això sí, ocupem tota la carretera (els dos sentits). Com que venim del món de la BTT semblem un ramat de senglars que els hagin deixat anar.
Baixant a la Molina, alguns diuen que han agafat els 75 per hora (i perquè hi havia radars i teníen por de multes que si no ..).
Després tots anem junts, amb fila, fent relleus, pim pam pim pam, uns craks, imparables, la Seu d'Urgell ja está a la vista. Algú diu de començar a frenar no fos cas que ens passesim de llarg.
En Joan-R sempre atent, líquid i sòlid al moment.
Pugem cap Andorra, ja está a prop, en Jordi-G diu que li sembla baixada, bé el cert és que a partir de la 8a hora les coses es veuen diferent, animats, amb més força que mai, en Gavarres ressussitat, en Santi al davant, en Jordi-C impertorbable, en Xevi-B fent estiarades de les seves, en Gil que ni respira (no li cal), en Ramonet que s'ha de contenir, en Xevi-R que sembla que tot just acaba l'escalfament i el presi frenant la Tarmac encabritada.
Frontera, res a declarar, el poli andorrà que ens rep amb un hola en català, fem patxoca, 9 +1 fent pinya. Això si que es un club. Visca !!!!!
Foto finish. ara ja està, begudes, felicitacions, ..
On es l'hotel ? a la Massana, queden 20 Km o més i un tros de pujada. Es que si no fos per això se'ns hagués fet curt.
Sortim d'Andorra la Vella, cap a la Massana, pim pam pim pam, vaig afogat a 8 per hora, pendent forta, aixeco el cap i veig en Jordi-G que va amb el plat gros, el tio ha fet Vilobí-Andorra amb el plat gros, com pot ser ?, està en una altre orbita o galaxia es clar que porta una bici del pais vasc i esta feta a Bilbao "que pasa pues, anda la ost.."
Arribem per fi a pocs metres de l'Hotel, reagrupament, avituallament final com sempre puntual, un 10.
Finalment ja hi som. abraçades, emocionant, una fita que pocs poden dir.
D'on veniu ?, de Vilobí, i amb bicicleta ?, doncs SÍ. (cara de oh!!!!)
Ep encara no s'ha acabat, en Xevi-B encara no en té prou.
Despres de sopar mentres alguns feiem la tercera copa, ell en comptes de beures un Wiski, es beu un cafè i cap a Arcalis, com ?, sí sí Arcalis, apa 2 h més ..........
Després de dormir i un bon esmorzar, els forofos del descens cap a Vallnord, els altres a comprar colònia, mantega i sucre que es el que toca a Andorra.
De tornada agafem el Bus que per 3 minuts no se'ns escapa i arribada a l'Aeroport a 3/4 de sis
Això es el que dóna de si, ser una colla d'amics que tenen una afició.
VISCA ELS TRES CAMPANARS,
VA VA VINGA VA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
